181 aC
any
El 181 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Ceteg i Tàmfil o també any 573 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «181 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 181 aC (clxxxi aC) |
Islàmic | 827 aH – 826 aH |
Xinès | 2516 – 2517 |
Hebreu | 3580 – 3581 |
Calendaris hindús | -125 – -124 (Vikram Samvat) 2921 – 2922 (Kali Yuga) |
Persa | 802 BP – 801 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 70 |
Ab urbe condita | 573 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC | |
Anys | |
184 aC 183 aC 182 aC - 181 aC - 180 aC 179 aC 178 aC |
Esdeveniments
modificaRegne del Pont
modifica- Farnaces I, rei del Pont, ataca Èumenes II de Pèrgam i envaeix el seu territori i ataca també a Ariarates IV de Capadòcia. Les tropes del Pont entren a Galàcia i Èumenes se li oposa, però les hostilitats s'aturen quan arriben els ambaixadors designats pel Senat per investigar el motiu de les disputes. S'obren negociacions a Pèrgam, que no donen resultats.[2]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Ceteg i Marc Bebi Tàmfil.[3]
- Durant el seu consolat es descobreix la tomba del rei Numa Pompili i es promulga la Lex Cornelia Baebia que regula el delicte d'ambitus o suborn en les eleccions a magistrat, segons diu Titus Livi.[4]
- Els dos cònsols, que han rebut la Ligúria com a província, derroten els lígurs, però sense lliurar cap batalla, només amb petites escaramusses.[3]
- Els cònsols veuen prorrogat el seu mandat fins a l'arribada dels nous cònsols, i a la primavera ataquen als apuans, que agafats per sorpresa es rendeixen sense lluitar. Per prevenir una nova guerra en deporten 40.000 al Sàmnium. Per aquests fets obtenen el triomf, la primera vegada que es concedeix a generals que no han fet pròpiament una guerra.[5]
- Luci Emili Paulus Macedònic és enviat pel Senat a lluitar contra els ingauns, un poble lígur amb un considerable poder naval. Els sotmet completament i arrasa les seves fortificacions. Quan torna a Roma obté els honors del triomf.[6]
Hispània
modifica- Inici de la Primera guerra celtibera, entre les celtibers i els romans dirigits per Tiberi Semproni Grac.[7]
- Contrebia Belaisca, un oppidum celtiber, al Cabezo de las Minas de Botorrita, Saragossa, que segons Valeri Màxim, era la capital dels celtibers, és envoltada pel pretor Tiberi Semproni Grac, que l'ocupa i massacra tots els seus habitants.[8]
Necrològiques
modifica- Demetri el jove de Macedònia. El seu germà Perseu, envejós, suborna a Dides, general macedoni amic de Filip V, el pare dels nois, i acusa de traïció a Demetri. Filip dicta ordre d'empresonament contra el seu fill, que queda sota la custòdia de Dides. Dides en secret, el fa matar suposadament per ordre de Filip. A la seva mort Demetri té 26 anys.[9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XXV, 2, 4, 6
- ↑ 3,0 3,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 18
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 19
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 37-38
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 25-28
- ↑ Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.
- ↑ Burillo Mozota, Francisco. Los Celtíberos: etnias y estados. Barcelona: Crítica, 2008, p. 168. ISBN 9788484329497.
- ↑ Polibi. Història, XXXIV, 7, 8