República de Ragusa

La ciutat fou fundada amb el nom de Ragusium vers el 614 amb romans d'Epidaurum que escapaven de la invasió dels eslaus. El territori pertanyia al Imperi Bizantí. La primera menció de la ciutat es del 667. Vers l’any 1000 la comuna de Ragusa va reconèixer la sobirania de Venècia per uns 18 anys, però després va tornar a ser un territori autònom bizantí. EL 1080 s'incorporen al territòri les illes Elàfites. El 1081 la comuna va signar un acord amb el duc normand d'Apúlia i va restar sota protecció dels normands durant quatre anys. Després va gaudir d'una independència de fet, a la que els bizantins van posar fi el 1169. El 1172 els venecians van imposar el protectorat però fou de curta durada; el 1180 fou el regne de Sicília (dinastia normanda a Nàpols) la que va imposar el protectorat, que va durar fins el 1190. El 1194 fou de nou Venècia qui es va imposar, però nomes fins el 1201. El 1204, amb la conquesta de Constantinoble, els Venecians van imposar la sobirania que va durar fins el 1358, amb tres breus períodes (1207-1211, 1215-1217 i 1232-1235) de llibertat. El 1230 fou el dèspota bizantí del Epir el que va fer reconèixer la sobirania a la comuna però només va durar dos anys. Durant el període de domini venecià es va establir el Senat (1252) i es va aprovar la Constitució o llei principal (9 de maig de 1272). Territorialment la comuna va estendre el seu domini a l’illa de Mljet el 1345. El Tractat de Zadar va transferir la sobirania al regne d'Hongria però mantenint el seu govern aristocràtic. El 1403 va prendre el nom de República de Ragusa, i si be mai no va trencar formalment amb Hongria va esdevenir de fet independent. El 1458, en plena expansió dels otomans, va reconèixer la sobirania del Sultà, que no va passar de ser nominal, fins que es va establir formalment per tractat amb fixació d’un petit tribut. El 6 d'abril de 1667 un terratrèmol va destruir la ciutat i va matar a la meitat dels seus habitants, i ja no es va poder recuperar. Tot i que lentament els edificis van ser reconstruïts i es va aixecar una nova catedral, l’economia local va quedar molt tocada per aquest fet i pel desplaçament de les rutes comercials. El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als Otomans per rebre l’ajuda contra Venècia que la volia ocupar. El 20 d'agost de 1684 un tractat entre l'imperi Otomà i Àustria va establir un protectorat conjunt. El 1718, per la pau de Postxarewatz fou reconeguda independent però es va augmentar el tribut a la Porta otomana i des llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Porta (Turquia) i per fer-hi front els ragusans es van dedicar al cabotatge a la costa d'Espanya i Itàlia. El 24 d'agost de 1798 fou ocupada pels austríacs. El tractat de pau de Presburg el 26 de desembre de 1805 va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleòniques sota el comandament del general Lauriston que hi va entrar el 15 de maig de 1806, i el general Marmont va abolir la república per decret el 31 de gener de 1808 i la va integrar al Regne d'Itàlia i a l’any següent a les Províncies Il·líriques (14 d'octubre de 1809) formant part del departament de Ragusa-Boques del Cattaro. El 15 d'abril de 1811 es va convertir en una intendència francesa (Intendència de Ragusa). A finals de 1813, assetjada pels anglesos que van ocupar les illes de Sipan, Lopud, Kolocep i Cavtat, la població local va formar un govern provisional republicà que va prendre tot el poder el 18 de gener de 1814 al retirar-se els francesos, però el 29 de gener de 1814 fou ocupada pels austríacs als que es va reconèixer la possessió dins a la província de Dalmàcia. Amb el Congrés de Viena el 1815 va ser assignada definitivament al Imperi austríac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de Transletània o Hongria-Croàcia.

• 1023 Lampidius
• 1036 Gregor, prior (de Ragusa i Zara)
• 1042 Katakalon, strategos
• 1044 Petrus Slabba
• 1072 Vitale Ventrano
• 1114 Drago Gondola

• 1124 Marco Dandola
• S. XII Cristiano Pontestorto
• S. XII Jacopo Dorsoduro
• ?- 1152 Pietro Molina
• 1152 - 1192 tres rectors que rotaven el carrec cada any

• 1172 - ? Rainier, comte de Zane
• ? -  ?. Falcone
• ? - 1180 Trifon, comte de Cattaro

• 1186 - 1190 Gervasius
• 1190 - 1194 Rectors anyals

• 1196 - 1198 Marino Morosini
• 1204 - 1206 Lorenzo Quirini
• 1206 - 1207 Giovanni Dandola (primera vegada)
• 1211 - 1215 Giovanni Dandola (segona vegada)
• 1217 - 1221 Giovanni Dandola (tercera vegada)
• 1221 - 1223 Damiano *Guida
• 1223 Zellovello
• 1229 Giovanni Michieli
• 1230 Andrea Dauro
• 1230 Giovanni Dandola (quarta vegada)
• 1232 - 1232/33 Giovanni Dandola (cinquena vegada)
• 1235 Teodoro Croce i Petar Ballislav
• 1237 Giovanni Tiepolo
• 1239 Nicolo Tomistio i Andija Dobranc
• 1249 Nicolo Tonisto
• 1252 Marino Giorgi (Marsilio)
• c.1260 Marco Dandola
• 1262 Giovanni Tiepolo
• 1264 Tristano Pontestorto
• 1266 Marino Contarino
• 1268 Piero Tiepolo (primera vegada)
• 1270 Iacomo Dossodoro
• 1272 Marco Iustiniano (primera vegada)
• 1273 Marino Badoer
• 1275 Piero Tiepolo (segona vegada)
• 1277 Andrea Venier
• 1278 Marco Iustiniano (segona vegada)
• 1279 Marco Geno
• 1281 Niccolo Morosini (Mauriceni)
• 1281 Egidio Quirini
• 1283 Giovanni Giorgi
• 1284 Michele Morosini
• 1286 Niccolo Quirini
• 1291 Andrea Dandola
• 1292 Marino Badoer
• 1296 Marino Morosini
• 1298 Marino Geni
• 1299 Andrea Dauro (primera vegada)
• 1301 Marco Cornaro
• 1302 Iacopo Candalmir
• 1302 Marino Badoer
• 1305 Andrea Dauro (segona vegada)
• 1306 Benedetto Falliero
• 1308 Andrea Dauro (tercera vegada)
• 1309 Bartolommeo Gradenigo (primera vegada)
• 1311 Pietro Michieli
• 1311 Andrea Marcello
• 1312 Bartolommeo Gradenigo (segona vegada)
• 1314 Pietro Geni
• 1317 Paolo Morosini
• 1318 Ugolino Iustiniano (primera vegada)
• 1320 Bartolommeo Gradenigo (tercera vegada)
• 1322 Lodovico Morosini (primera vegada)
• 1325 Paolo Trevisano
• 1325 Ugolino Iustiniano (segona vegada)
• 1327 Biagio Geni
• 1328 Baldovino Delfin
• 1331 Lodovico Morosini (segona vegada)
• 1333 Niccolo Fallier
• 1334 Cristoforo Geni
• 1337 Iacopo Gradenigo
• 1339 Filippo Belegno
• 1342 Ugolino Iustiniano
• 1342 Giovanni Foscaro
• 1343 Leonardo Morosini (primera vegada)
• 1346 Marco Morosini
• 1346 Leonardo Morosini (segona vegada)
• 1346 Filippo Horio
• 1348 Filippo Bellegno
• 1348 Pietro Iustiniano
• c.1350 Niccolo Volpe
• 1354 Niccolo Barbarigo
• 1354 - 1358 Marco Soranzo (Superanzio)

• 1370 - 1390 Marco de Bobali (tres vegades)
• 1403, 1417 Vittorio de Bobali
• segle XVI-XVII (7 vegades Nicolò Vito di Gozzi, Francesco Gundola Sigismondo Gundola, Matteo Gundola
• Segle XVII (5 vegades) Giovanni Bona
• Segle XVII (varies vegades)Giovanni Bona, Jr.
• Segle XVIII (6 vegades) Luca Bona
• 180? - 31 gener 1808 Simone, conte de Giorgi (primera vegada)

• 28 de maig de 1806 - Desembre de 1807, Jacques Alexandre de Lauriston, marqués de Lauriston (comandant fins el 12 de juliol de 1806)

• 1809 - Desembre de 1813, Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa, Governador de la Republica

• Desembre de 1813 - 18 de gener de 1814, Blasio, comte de Caboga
• 18 de gener de 1814 - 29 de gener de 1814 Simone, comte de Giorgi (segona vegada)