Mi de l'Escaire (μ Normae) és una estrella situada a la constel·lació d'Escaire, a una distància estimada de 4.240 anys llum, tot i que aquesta estimació té un marge d'error molt gran, de 1.540 anys llum. Brilla amb una magnitud aparent de 4,94.

Infotaula objecte astronòmicMi de l'Escaire
Tipussupergegant blau, estrella variable polsant, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)O9.7Iab[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscaire Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.108 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi25 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−6,45 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,94 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa33,3 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva29.800 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,1866 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,133 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,161 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar52 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6,3 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.500 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 34m 5.0203s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-45° 57' 16.8718''[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat339.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada4,7 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Es tracta d'una estrella supergegant blava[8] de tipus espectral B0Ia (O9.7 per altres autors) que sense els efectes de la pols interestel·lar apareixeria amb magnitud aparent de 4,01. La seva lluminositat és de 500.000 vegades la del Sol, la seva massa de 40 masses solars, i el seu diàmetre d'al voltant de 25 vegades el de la nostra estrella; si la distància a la qual s'hi troba és la més gran, la seva lluminositat és gairebé el doble, d'1 milió de vegades la solar, amb una massa d'al voltant de 60 masses solars, i si per contra és la menor, la seva lluminositat baixa a la meitat i la seva massa a 25 masses solars -sent en aquest cas no una supergegant blava sinó un estel que està abandonant la seqüència principal-.

Com nombroses estrelles massives,[9] Mi de l'Escaire té un potent vent solar que li fa perdre massa a un ritme de 100 milions de vegades el del Sol, per la qual cosa en la seva vida pot haver perdut ja un 10% de la massa amb la qual va nàixer.

Si bé no s'ha trobat per ara cap companya per Mi de l'Escaire, aquesta estrella és el membre més brillant amb diferència del cúmul obert pobre NGC 6169, i es pensa també que pertany a la associació estel·lar Ara OB1, situada com el seu nom indica en la constel·lació de l'Altar.

Referències

modifica
  1. E. J. Alfaro «The Galactic O-Star Spectroscopic Survey (GOSSS). II. Bright southern stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 25-02-2014, pàg. 10. DOI: 10.1088/0067-0049/211/1/10.
  2. «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gonzalo Holgado «The IACOB project. V. Spectroscopic parameters of the O-type stars in the modern grid of standards for spectral classification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 65–65. DOI: 10.1051/0004-6361/201731543.
  5. 5,0 5,1 5,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. «Mu Normae (SIMBAD)».
  9. «Mu Normae (Stars), Jim Kaler».