Grau Fahrenheit

D'acord amb el mateix Daniel Gabriel Fahrenheit, en l'article que escriví en 1724,^[4] determinà tres punts de temperatura. El punt zero està determinat en posar el termòmetre en una mescla de gel, aigua i clorur d'amoni NH₄Cl. Aquest és un tipus de mescla frigorífica, que s'estabilitza a una temperatura de 0 °F. Després es posa el termòmetre d'alcohol o mercuri, inventat per Fahrenheit, en la mescla i es deixa que el líquid en el termòmetre obtingui el seu punt més baix. El segon punt és a 32 °F amb la mescla d'aigua i gel, aquest cop sense sal. El tercer punt, els 96 °F, és el nivell del líquid en el termòmetre quan se’l posa a la boca o sota el braç (la temperatura del cos humà en realitat és de 98,6 °F). Fahrenheit notà que en utilitzar aquesta escala el mercuri podia bullir prop dels 600 graus. En aquest esquema, l'aigua es congela a 32 °F (perfectament un terç entre 0 i 96) i bull a 212 °F (180 graus, un altre nombre molt compost, des del punt de congelació de l'aigua).^[2] D'altra banda, d'acord amb una carta que Fahrenheit envià al seu amic el metge neerlandès Herman Boerhaave (1668-1738),^[5] la seva escala hauria estat construïda basant-se en el treball de l'astrònom danès Ole Rømer (1644-1710).^[6][3]

Inicialment, l'escala Fahrenheit s'adoptà àmpliament, una tendència impulsada per l'entusiasme a Anglaterra, on Fahrenheit havia desenvolupat un alt perfil com a membre de la Royal Society britànica. I a mesura que l'Imperi Britànic s'expandí, l'escala Fahrenheit, juntament amb milles, lliures, peus i unces, també s'estendria, dominant el món anglòfon i gran part del món al segle xviii i al segle xix.^[2]

Però el 1742, gairebé tres dècades després de la innovació de Fahrenheit, i només sis anys després de la seva mort als 50 anys, per la qual cosa podria haver estat una intoxicació per mercuri, l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744) desenvolupà una escala de temperatura més intuïtiva (segons els estàndards actuals) establerta entre 0 i 100. L'escala Celsius original utilitzava 0 °C com a punt d'ebullició de l'aigua al nivell del mar i 100 °C com a punt de congelació, suposadament per evitar tractar amb lectures de nombres negatius, una preocupació massa rellevant durant els durs hiverns suecs (l'escala era invertit a la seva forma actual després de la mort de Celsius).^[2]

Després de la Revolució Francesa (1789), França adoptà ràpidament l'escala Celsius en el seu naixent sistema mètric decimal, que havia desenvolupat per unificar el país sota unitats de mesura estandarditzades. A mitjan segle xix, gran part d'Europa havia adoptat totalment el sistema mètric. A mitjan dècada de 1990 es formalitzà el Sistema Internacional d'Unitats, i la majoria dels països que encara usaven l'escala Fahrenheit i altres unitats imperials van optar per la «metricació».^[2]

Una altra teoria indica que Fahrenheit establí el 0 °F i els 96 °F en l'escala en gravar les més baixes temperatures que ell pogué mesurar i la seva pròpia temperatura corporal. Prengué la temperatura més baixa que hi va haver en el dur hivern de 1708 a 1709 a la seva ciutat Gdańsk (Polònia), prop de –17,8 °C, com a punt zero.

L'escala de temperatura Fahrenheit s'utilitzava en la majoria dels països que havien sigut colònies de l'Imperi Britànic per a tota mena d'utilitat. Des dels anys seixanta del segle xx, diversos governs han dut a terme polítiques per adoptar el sistema internacional d'unitats i el seu ús fou progressivament desplaçat. Tot i això, als Estats Units encara és emprada, i també en determinades indústries molt rígides com la del petroli, però no per a usos científics. Els Estats Units feren el primer pas per canviar a l'escala Celsius quan el Congrés aprovà la Llei de Conversió Mètrica de 1975. Tanmateix, a diferència d'altres països, els governs dels quals van fer el canvi obligatori, el govern dels EUA declarà el canvi opcional.^[7] La població s'oposà amb fortes pressions a aquest canvi de les unitats de mesura que estava acostumada a emprar i, finalment, el president Ronald Reagan l'abolí el 1982.^[8]

Altres països, petits estats del Carib o del Pacífic majoritàriament, on l'escala Fahrenheit és oficial són: Samoa Nord-americana, Antigua i Barbuda, Bahames, Belize, Illes Verges Britàniques, Illes Caiman, Xipre, Guam, Libèria, Illes Marshall, Estats Federats de Micronèsia, Illa de Montserrat, Illes Mariannes Septentrionals, Palau, Puerto Rico, Saint Kitts i Nevis, Illes Turks i Caicos i Illes Verges Nord-americanes.^[7]

A més dels països esmentats anteriorment, molts països que són oficialment països que empren l'escala Celsius encara utilitzen la Fahrenheit de manera no oficial o informal. Al Canadà, per exemple, l'informe meteorològic es dona en graus Celsius, però les receptes de cuina solen indicar les temperatures del forn en graus Fahrenheit. A més, un periodista que escriu un titular d'un diari sobre una onada de calor al Regne Unit pot optar per utilitzar Fahrenheit per obtenir un efecte espectacular, pensant que 105 °F resulta més impactant que 40,55 °C.^[7]

Fahrenheit 451 és una novel·la de l'escriptor de ciència-ficció estatunidenc Ray Bradbury (1920-2012) ambientada en una distopia futurista i publicada el 1953. El títol ve de la temperatura (451 °F = 233 °C) a partir de la qual crema el paper, ja que una de les característiques dels líders del relat és cremar els llibres per controlar el que aprèn la població. El llibre ha esdevingut una obra de culte de la ciència-ficció i les referències al seu títol o personatges abunden en el cinema i els videojocs. La història fou portada al cinema el 1966 pel francès François Truffaut (1932-1984) amb el mateix títol Fahrenheit 451 (pel·lícula).^[9] El seu títol inspirà a més el del documental de l'estatunidenc Michael Moore (1954) Fahrenheit 9/11.^[10]

• Grau Réaumur