Gerold d'Einsiedeln
Gerold de Grosswalsertal o d'Einsiedeln (Rècia, avui Suïssa, ca. 900 - Frisun, Gross Sankt Gerold, Grossenwalsertal, Àustria, 978), fou un noble eremita. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
 Vitrall per Martin Häusle (Liesing, parròquia)  | |
| Nom original | (de) Gerold von Großwalsertal |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Gerold von Grosswalsertal mil·lenni I Rècia (Antiga Roma) |
| Mort | 978 (Gregorià) Sankt Gerold (Àustria) |
| Sepultura | Església de Sankt Gerold |
| anacoreta, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Pelegrinatge | Santk Gerold, Einsiedeln |
| Festivitat | 19 d'abril |
| Iconografia | Com a eremita, pregant vora un tronc buit; amb un ase; amb una corona als peus |
Biografia
modificaN'hi ha poques dades certes de la vida, i moltes llegendes. Va néixer en una família noble de la Rècia, la dels comtes de Saxònia. Casat, a una edat ja adulta deixà la seva esposa i fills per retirar-se a fer vida eremítica a Frisun, actual Santk-Gerold (Wallgau, Vorarlberg, Àustria).
Va viure durant anys en una ermita propera al bosc, en un terreny que li va donare el seu veí i amic el comte Otó: ell mateix, en 970 va col·locar un cistell amb terra de les seves propietats a l'altar del monestir benedictí d'Einsiedeln, on havien ingressat com a monjos els seus fills Cunó i Ulric, com a símbol de la donació que en feia al monestir.
En morir Gerold, els seus dos fills foren autoritzats a ocupar l'ermita del seu pare i custodiar-ne la tomba.
Veneració
modificaAmb el temps, els abats d'Einsiedeln van fer fer una església al lloc de l'ermita, però fou destruïda durant les guerres del segle xvi. Gerold havia estat sebollit a Einsiedeln, però el 19 d'abril de 1663 les seves restes foren portats a l'ermita de Frisun, on són en l'actualitat amb les de Cunó i Ulric. El seu taüt fou trobat a l'església del priorat benedictí de Sankt Gerold en unes excavacions el 1965-1966.